martes 8 de septiembre de 2009

Manifest snob suburbà


1.No creiem gaire en res, però ens reservem el dret de fer-ho (sempre i quan moli més).
2. Si ho podria haver dit un polític probablement no valgui la pena. Està bé si et posa calent o et fa riure o plorar o por o així. En general (rule of thumb), quan més difícil sigui d'expressar en paraules, millor serà.
3. Calvin, dictador vitalici.
4. Etcètera (aquest es un punt genèric).
5. La bici sense música fa pal., però sempre és millor que agafar el metro.
6. Cal saber de tot. De tot.
7. El multiculti amb colors bonics és guay, mentre que les ONGs són avorrides.
8. L'art està viu (neix, creix, es reprodueix i mor). Aleshores:El MACBA buit, si us plau (aquest és un punt important).
9. Una festa mal il·luminada no es una festa.
10. Els accents són opcionals. El "lo" es pot usar.
11. Escriure K’s en un mail i/o sms és una horterada.
12. Si una paraula mola més en guiri no cal traduir-la.
13. Spotify rules, Mercadona rocks
14. La llista de la compra no cal.
15. La siesta, amb antena 3.
16. El Breton era imbècil.
17. No siguis gorrón, fes-te un blog.
18. Un bar mola si te barra o sofàs o un una foto de Miss Miami mirant a Cuenca o gintònics amb pebre o si toquen/reciten en viu , o si hi fan bones braves. No és imprescindible que compleixi totes les condicions alhora. Normalment quan el traspassen a un xino perd l'encant, encara que es pot seguir fent servir. És un tema difícil d'explicar, aquests dels bars.
19. Amb Inditex tiras que te vas, però hi ha alternatives.
20. Paquis forever.
21. Trobar ulleres de sol que molin és impossible.
22. Gastar diners en cinema, llibres, discos, convidar a copes als amics, xampú pijo i uns pantalons que et facin un bon cul (o unes sabates que te l’aixequin) és una bona inversió.
23. El cinema en V.O, gràcies.
24. Si utilitzes la Times New roman no ets ningú. Si utilitzes la Comic Sans, tens mal gust.

en fin.

Annex A: Aquesta es una versió beta de codi obert, ets lliure de modificar-la al teu gust.
Annex B: Els autors d'aquest manifest no es responsabilitzen de les conseqüències derivades del seu us.

martes 26 de mayo de 2009

Ponga su asiento en posición vertical






Com aquell qui diu acabo d'arribar i ja tornaria a fer les maletes. No sé si és pel gust d'anar a caçar tardors eternes, per visitar museus blancs tota sola o per veure famílies rosses. Potser és només que vull passejar sentint-me menys estrangera que a casa meva. Potser és simplement que vull poder jugar a mirar balcons i a triar quina podria ser la meva casa.


martes 28 de abril de 2009

Llunes blanques





El meu risc d'allunament és imminent i constant. És una mena d'àurea imperceptible a l'ull humà que sempre m'acompanya. No es tracta de cap crisi d'absència. No és cap atac de petit mal tampoc. És una abstracció en tota regla, un no pensar en res, és el blanc total. És el desgel més absolut vagant per la meva ment. És com una pàgina de llibre, arrancada i sense lletres. Com un jardí arrasat o una banyera plena. És com el líquid inmòbil que es queda en el plat de sota els testos. És com un arbre sense fulles. És...és el no-res. És la meva lluna aturdida.

viernes 27 de marzo de 2009

Disckette





No vull arribar a vella pensant que tota la meva vida cabia en un disckette. No vull pensar que malgasto el temps estant-me a la lluna, envoltada de tots aquells prats i conills que tu et penses que hi trobo. M'agradaria pensar que arribaré a vella sense arrugues i amb un monyo blanquinós. Amb els llavis ben vermells i molts llibres a la prestatgeria i pel·lícules al cap. Vull pensar que parlaré de coses que ningú entendrà amb els meus néts i que els sostres seran alts. Espero que mentre això passi, tu preparis tè a la cuina.

miércoles 18 de febrero de 2009

Ganes de primavera....

Cotxe





Una vegada vam tenir un cotxe de color verd lluent. Era llarg i rectangular i amb quatre rodes. Era com els cotxes que dibuixen els nens en papers reciclats de la feina del papa. Era un cotxe amb cara de bona persona, és evident que els fars tristots hi ajudàven. Quan erem sis hi cabíem tots. En cames llargues anava al davant i la secció femenina al darrera. Jo sempre m'estirava a sobre de totes elles i pretenia adormir-me així fins l'hora d'arribar a casa. Aleshores tots cridàvem avis, avis, avis fins a quedar-nos sense veu.

martes 17 de febrero de 2009

Siri





(...)

Hemos recolectado nuestras cosas
Antes del viaje,
El pequeño cúmulo de puntos conectados
Para responder a la nebulosa
Que no puede discernirse hoy
Ni ninguna otra noche.
Hemos escogido nuestras multitudes
Y las hemos amado como a las cartas y a las cucharas
A los dedales y a los pequeños pedazos de hilo
Olvidados en el escritorio de un ser querido.

(...)


Siri Hustvedt, Leer para ti, Bartleby Editores.
Foto: Invierno ;)

Archivo del blog